Qui té un amic té un tresor i jo em considero molt afortunada amb les meves amistats. Aquest rellotge m'ho va fer l'Emma amb una llauna. M'encanta !!!
Más que una amiga, es como una hermana 💓
Hemos empezado un proyecto común Ana M, Montse M y yo ( ya lo explique en la entrada anterior). Es un cojín sencillo, lo hacemos por objetivos marcados por una fecha para poder compaginarlo con lo que tenemos cada una entre manos. El cojín es del primer libro de Belén Hevia.
Hem començat un projecte comú Ana M, Montse M i jo (ja ho vaig explicar a l'entrada anterior). És un coixí senzill, ho fem per objectius marcats per una data per poder compaginar-ho amb el que tenim cadascuna entre mans. El coixí és del primer llibre de Belén Hevia.
Así avanza. la tela de fondo finalmente no sera esta.
Otra de mis debilidades era la mesa portatil de trabajo y conseguí terminarla. Le hice una funda para que no se me manche al trabajar en ella, aunque tiene cremallera para poder lavarla. La mesa de madera nos la hizo Manuel.
Una altra de les meves debilitats era la taula portatil de treball i vaig aconseguir acabar-la. Li vaig fer una funda perquè no se'm taqui al treballar en ella, encara que té cremallera per poder rentar-la. La taula de fusta ens la va fer Manuel.
Mesa de costura portatil. també del llibre de Belén H.
Tengo varias cosas entre manos, una de ellas es la lámpara country que también es del libro de Belén Hevia, aunque quiero cambiar el conejito por un perrito que son mi debilidad.
Tinc diverses coses entre mans, una d'elles és la lampareta country que també és del llibre de Belén Hevia, tot i que vull canviar el conillet per un gosset que són la meva debilitat.
En marxa. Fins aquí puc ensenyar ....
